CODI CIVIL

Un codi civil és un conjunt unitari, ordenat i sistematitzat de normes de Dret privat, és a dir, un cos legal que té per objectiu regular les relacions civils de les persones físiques, jurídiques, privades o públiques. En aquest últim cas sempre que actuïn com a particulars desproveïdes d'imperium.

A partir del segle XIX, tots els països d'Europa i Iberoamèrica i varis d'Àfrica, Àsia i Oceania, han promulgat codis civils. No obstant això, la primera llei que va utilitzar aquesta denominació va ser el Codex Maximilianeus Bavaricus Civilis de 1756 (de Baviera); li va seguir, en 1792, un cos legal que incloïa Dret civil, penal i polític, el Allgemeines Landrecht für die Preussischen Staaten (de Frederic II de Prússia). De tota manera, tots dos encara no satisfeien els cànons del moviment codificador modern del Dret.

El codi que de manera excel·lent va recollir les exigències, que van ser concebudes a partir de la Il·lustració, sobre la forma que havia de tenir un cos legislatiu modern, va ser el Code Civil que va promulgar Napoleó en 1804, raó per la qual també és conegut com a Codi de Napoleó. Aquest va resultar ser el model que, per imitació o imposició, es va expandir pels països europeus i americans.

En 1889, Espanya promulga el seu Codi Civil, sota l'impuls del jurista Manuel Alonso Martínez; no obstant això, el procés codificador va viure nombrosos intents previs, sent d'especial relleu el projecte de Codi Civil de García *Goyena de 1851, el qual va fracassar –com la resta d'iniciatives– per la falta d'acord de com articular el complex assumpte dels Drets forals dins del codi.

El codi civil espanyol, vigent des de 1889, és la llei fonamental i bàsica del dret civil espanyol, encara que no regula totes les matèries del dret civil. Va ser promulgat el 24 de juliol de 1889 i va entrar en vigor tres dies més tard, durant la regència de María Cristina i la minoria d'edat d'Alfons XIII. Porta la ratificació de José Canalejas, llavors Ministre de Gràcia i Justícia. Des de llavors, el Codi ha estat reformat en quaranta-cinc ocasions.

L'actual Codi civil és el resultat del moviment codificador que es va produir a Espanya al llarg del segle XIX. És un dels codis civils més tardans d'Europa a causa de raons fonamentalment polítiques i històriques.

D'acord amb l'article 149.1.8è de la Constitució, el desenvolupament de la legislació civil és competència exclusiva de l'Estat, ​ no obstant això, existeixen a Espanya drets civils forals o especials en sis comunitats autònomes: el País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya, les Illes Balears i Galícia, a més del Fur de Baylío, aplicable en algunes zones d'Extremadura i a Ceuta.​

Si necessita revisar qualsevol disposició del Codi Civil actualitzat pot dirigir-se a la pàgina del BOE.