- Aug 5, 2022
Actualitzat: Nov 13, 2022
La nacionalitat és el vincle jurídic que uneix a la persona amb l'estat, donada aquesta relació, l'individu gaudeix d'uns drets que pot exigir a l'estat i aquest, com a contrapartida, pot imposar-li el compliment d'una sèrie d'obligacions i deures. La nacionalitat espanyola s'adquireix, es conserva i fins i tot pot arribar a perdre's, sempre segons el que es disposa per la llei.
Si vostè és estranger a Espanya i desitja viure i treballar al nostre país a llarg termini, potser li és més convenient l'obtenció de la nacionalitat espanyola, per a evitar-se estar recorrent constantment a permisos de treball i residència.
La forma més habitual per a l'obtenció de la nacionalitat és per residència, la qual exigeix la residència de la persona a Espanya durant deu anys de manera legal, continuada i immediatament anterior a la petició. Existeixen casos en els quals el període de residència exigit es redueix; aquests són:
Cinc anys: per a la concessió de la nacionalitat espanyola a aquelles persones que hagin obtingut la condició de refugiat.
Dos anys: per als nacionals de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal o persones d'origen sefardita.
Un any:
El que hagi nascut en territori espanyol.
El que no va exercir degudament el seu dret a adquirir la nacionalitat espanyola per opció.
El que hagi estat subjecte legalment a la tutela (sota la vigilància d'un tutor), guarda o acolliment (l'acolliment que permet la reducció de residència legal a un any és aquell en què existeix resolució de l'entitat pública que tingui en cada territori encomanada la protecció de menors i els acolliments que estiguin judicialment reconeguts) d'un ciutadà o institució espanyols durant dos anys consecutius, fins i tot si continués en aquesta situació en el moment de la sol·licitud.
El que, en el moment de la sol·licitud, porti un any casat amb un espanyol o espanyola i no estigui separat legalment o de fet.
El vidu o vídua d'espanyola o espanyol, si en el moment de la mort del cònjuge no estaven separats, de fet o judicialment.
El nascut fora d'Espanya de pare o mare, (nascuts també fora d'Espanya), avi o àvia, sempre que tots ells originàriament haguessin estat espanyols.
Com a norma general es requerirà reunir la següent documentació per a sol·licitar la nacionalització:
Model de sol·licitud
Targeta de residència i passaport del sol·licitant.
Certificat de naixement del sol·licitant, degudament legalitzat i traduït (en el seu cas).
Certificat d'antecedents penals del país d'origen, degudament legalitzat i traduït (en el seu cas).
Certificat de matrimoni, si el sol·licitant està casat.
Certificats de naixement dels possibles fills menors d'edat del sol·licitant.
Certificat d'antecedents penals del Registre Central de penats.
Certificat d'empadronament.
Diplomes de l'Institut Cervantes de la prova de coneixements constitucionals i socioculturals (CCSE) i la prova de coneixement de l'idioma espanyol (DELE). En el cas de persones nacionals d'un país en el qual el castellà sigui llengua oficial, estaran exemptes de la realització de l'examen DELE. Així mateix, es podrà acreditar el coneixement de la llengua espanyola mitjançant l'aportació dels certificats oficials dels ensenyaments d'espanyol com a llengua estrangera, els certificats d'Aptitud i les Certificacions Acadèmiques de Cicle elemental, expedits pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, Conselleries competents de les CC.AA, o Escoles Oficials d'Idiomes, conforme a la legislació vigent.
Per a més informació sobre el procés de nacionalització i de com obtenir la nacionalitat espanyola, pot posar-se en contacte amb nosaltres AQUÍ
