CANCEL·LACIÓ D'ANTECEDENTS PENALS

Els antecedents penals són les dades guardades en el Registre Central de Penats, en el qual i tal com indica el Ministeri de Justícia, s'inscriuen les resolucions fermes per la comissió d'un delicte que imposin penes o mesures de seguretat, dictades pels Jutjats o Tribunals de l'ordre jurisdiccional penal d'Espanya, així com les dictades pels Jutjats i Tribunals de qualsevol Estat estranger quan així es determini pels tractats internacionals subscrits per Espanya i les disposicions dictades per la Unió Europea. Si un té dubtes sobre si té antecedents penals, ho pot consultar sol·licitant un certificat d'antecedents penals en el qual constarà, o l'absència dels mateixos o els antecedents que constin registrats. Per a més informació sobre els antecedents penals i la seva possibilitat i forma de cancel·lació, es pot acudir a la pàgina web del Ministeri de Justícia.

Podria dir-se que tenir antecedents penals, després d'haver comès un delicte, danya la nostra reputació com a ciutadans i, a vegades, pot ser molt perjudicial per a accedir a determinats llocs de treball (com alguna mena de funcionariat com poden ser les forces policials). No obstant això, aquesta "taca en el nostre expedient" es pot esborrar, perquè els antecedents penals no perduren per sempre en el temps.

Per a la cancel·lació dels antecedents penals, és molt important llegir detingudament la sentència que va donar lloc a aquests, per a tenir present a quines penes es va condemnar. Per això és important que, si es tenen dubtes, posar-se en mans d'un especialista en dret penal, com és el cas dels nostres professionals, podent contactar AQUÍ.

En qualsevol cas i, com a norma general, s'ha de tenir en compte que per a sol·licitar la cancel·lació dels antecedents penals, ha d'haver transcorregut determinat temps, sense haver comès un nou delicte, des que es va complir la condemna que es pretén cancel·lar. L'article 136 del Codi Penal, estableix els referits terminis que són:

1. Sis mesos per a les penes lleus.

2. Dos anys per a les penes que no excedeixin de dotze mesos i les imposades per delictes imprudents.

3. Tres anys per a les restants penes menys greus inferiors a tres anys.

4. Cinc anys per a les restants penes menys greus iguals o superiors a tres anys.

5. Deu anys per a les penes greus.

D'altra banda, l'article 33 del Codi Penal, estableix que es considera penes greus, penes menys greus i penes lleus.

CODI CIVIL DE CATALUNYA

El Codi Civil de Catalunya recull la majoria del dret civil català, està format per sis llibres, i cada llibre format per títols, capítols i seccions.​ Les disposicions del dret civil de Catalunya s'apliquen amb preferència sobre qualsevol altres, per tant, el Codi Civil espanyol només regeix en la mesura en què no s'oposa a aquestes disposicions o als seus principis generals.

La conservació, modificació i desenvolupament del dret civil de Catalunya ha passat per diverses fases. En una primera fase es va adoptar la Compilació de 1960, integrant-la en l'ordenament jurídic català i als principis constitucionals, culminant amb la Llei 13/1984, de 20 de març. En una segona fase, iniciada en paral·lel, el Parlament de Catalunya va usar les lleis especials per a anar donant cos a un nou ordenament jurídic. A partir de 1991, amb el Codi de successions mortis causa en el dret civil de Catalunya, el dret català va entrar en una fase de codificacions parcials amb la voluntat de recollir, ordenar i sistematitzar la regulació sobre les matèries contingudes en les lleis especials.

El Govern la Generalitat va aprovar, el 25 de setembre de 2012, els tràmits previs a l'elaboració de l'Avantprojecte de llei del llibre sisè del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes. Aquesta iniciativa legislativa va establir l'estructura del llibre sisè, va aprovar la regulació del contracte de compravenda i va derogar totalment la compilació del dret civil de Catalunya. D'aquesta manera conclourà la tasca legislativa més important duta a terme a Catalunya en l'àmbit del dret privat.

Si necessita accedir al Codi Civil Català pot fer-ho en la següent pàgina del Portal Jurídic de Catalunya.

CODI CIVIL

Un codi civil és un conjunt unitari, ordenat i sistematitzat de normes de Dret privat, és a dir, un cos legal que té per objectiu regular les relacions civils de les persones físiques, jurídiques, privades o públiques. En aquest últim cas sempre que actuïn com a particulars desproveïdes d'imperium.

A partir del segle XIX, tots els països d'Europa i Iberoamèrica i varis d'Àfrica, Àsia i Oceania, han promulgat codis civils. No obstant això, la primera llei que va utilitzar aquesta denominació va ser el Codex Maximilianeus Bavaricus Civilis de 1756 (de Baviera); li va seguir, en 1792, un cos legal que incloïa Dret civil, penal i polític, el Allgemeines Landrecht für die Preussischen Staaten (de Frederic II de Prússia). De tota manera, tots dos encara no satisfeien els cànons del moviment codificador modern del Dret.

El codi que de manera excel·lent va recollir les exigències, que van ser concebudes a partir de la Il·lustració, sobre la forma que havia de tenir un cos legislatiu modern, va ser el Code Civil que va promulgar Napoleó en 1804, raó per la qual també és conegut com a Codi de Napoleó. Aquest va resultar ser el model que, per imitació o imposició, es va expandir pels països europeus i americans.

En 1889, Espanya promulga el seu Codi Civil, sota l'impuls del jurista Manuel Alonso Martínez; no obstant això, el procés codificador va viure nombrosos intents previs, sent d'especial relleu el projecte de Codi Civil de García *Goyena de 1851, el qual va fracassar –com la resta d'iniciatives– per la falta d'acord de com articular el complex assumpte dels Drets forals dins del codi.

El codi civil espanyol, vigent des de 1889, és la llei fonamental i bàsica del dret civil espanyol, encara que no regula totes les matèries del dret civil. Va ser promulgat el 24 de juliol de 1889 i va entrar en vigor tres dies més tard, durant la regència de María Cristina i la minoria d'edat d'Alfons XIII. Porta la ratificació de José Canalejas, llavors Ministre de Gràcia i Justícia. Des de llavors, el Codi ha estat reformat en quaranta-cinc ocasions.

L'actual Codi civil és el resultat del moviment codificador que es va produir a Espanya al llarg del segle XIX. És un dels codis civils més tardans d'Europa a causa de raons fonamentalment polítiques i històriques.

D'acord amb l'article 149.1.8è de la Constitució, el desenvolupament de la legislació civil és competència exclusiva de l'Estat, ​ no obstant això, existeixen a Espanya drets civils forals o especials en sis comunitats autònomes: el País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya, les Illes Balears i Galícia, a més del Fur de Baylío, aplicable en algunes zones d'Extremadura i a Ceuta.​

Si necessita revisar qualsevol disposició del Codi Civil actualitzat pot dirigir-se a la pàgina del BOE.